CRITICA D’ART, DEL PATRONAT D’ESTUDIS OSONENCS 2023

Horitzons es compon de 10 obres pintades entre els anys 2012 i 2021, en les quals l’artista ha anat recollint aquells moments, sensacions i intuïcions que l’han anat marcant en el passat cicle anual, aconseguint plasmar el que podríem denominar esperit del moment, és a dir, allò que sorgint de l’actualitat la supera i la projecta més enllà del caràcter efímer que constitueix l’essència de l’esdeveniment. La pintura de Wenceslau Font, Wencs, està inserida en el procés històric i social de la més estricta contemporaneïtat a partir de referents històrics propers en el temps i compartits amb el públic. La situació política a Catalunya en els anys més recents, el persistent drama de la immigració i dels refugiats, la qüestió medio-ambiental o la societat sacsejada per la pandèmia del covid són el punt de partida d’unes imatges sorgides d’un acurat procés de sintetització, en les quals les referències al paisatge i a la natura són una constant, així com les referències simbòliques (els peixos, les petxines, les gotes, etc.). Wencs concep la seva pintura amb una voluntat objectual, amb objectes i materials afegits que sovint han estat trobats i que es mostren envellits pel pas del temps i l’acció de la intempèrie o la intervenció de l’artista. El gruix matèric, l’addició dels objectes i la pinzellada donen a la seva creació una característica tridimensionalitat. Utilitza una gran diversitat de materials: llaunes, plom, closques de petxines, filferro, fragments de taulons, branques, formigó, agulles, guix i el vidre, sense oblidar, la pintura acrílica i el vernís. D’aquesta manera el dibuix, la pinzellada i els materials determinen una superfície pictòrica caracteritzada per la potència i, alhora, per la suavitat, per la contundència i per la subtilitat. Segons l’etapa predomina cromàticament el vernís i les seves tonalitats, el blanc o el rovell. La línia de l’horitzó esdevé l’eix privilegiat que estructura cadascuna de les peces, ja que ordena l’espai pictòric i equilibra la composició, atorgant ordre i coherència tant a cada obra concreta com al conjunt de l’exposició.

Miquel Bardagil 
Crític d’art

CRITICA D’ART   d’ EL9NOU

El taller de l’artista com a laboratori d’investigació és una idea ben assimilada en el decurs de la història de l’art; també ha estat un lloc comú el de l’autor prolífic que, no obstant, no ha ensenyat mai l’obra. Wenceslau Font, que ara exposa al Casino de Vic, ha treballat durant anys en el silenci del seu taller sense necessitat de mostrar una producció amb la qual ha estat sempre il·lusionat.Dedicat a la pintura des de molt jove, Wencs (nom artístic de Wenceslau Font) ha anat evolucionant des d’una obra plenament bidimensional cap a uns treballs en els quals incorpora amb gosadia la tercera dimensió. D’aquest canvi n’ha estat testimoni un estudi que ha actuat sempre com a laboratori, però que en cap moment ha resultat hermètic per a Wencs, ja que les parets han estat absolutament permeables en l’actualitat a la cultura popular. Les olimpíades a la Xina, el mur de Berlín, la reclamació de seleccions catalanes o l’atemptat de les Torres Bessones són alguns dels fragments d’actualitat que han inspirat els treballs que podem veure al Casino i que el seu autor ha tractat en formes properes al pop art: un art en contacte amb la quotidianitat, amb els mitjans de comunicació, amb la publicitat, amb el consum, que s’ha dirigit sense cap problema a un públic de masses. El marbre , la terra, el vidre o l'acer inoxidable són elements que, tot i representar una novetat per a aquell pintor que havia estat, li han resultat engrescadors, l’han acompanyat en els darrers temps de creació.Si bé en la forma el treball de Wencs s’apropa a l’art promogut per Hamilton, Warhol o Rauschenberg, les inquietuds que animen la seva labor a l’estudi està més a prop d’aquells que consideren l’obra d’art com l’expressió genuïna dels impulsos i dels estats d’ànim dels autors. La seva és, precisament, una obra íntima, personal en la concepció personal i volgudament espiritual; exactament als antípodes de les entranyes de l’art pop.

Anna Palomo  2011