Horitzons es compon de 10 obres pintades entre els anys 2012 i 2021, en les quals l’artista ha anat recollint aquells moments, sensacions i intuïcions que l’han anat marcant en el passat cicle anual, aconseguint plasmar el que podríem denominar esperit del moment, és a dir, allò que sorgint de l’actualitat la supera i la projecta més enllà del caràcter efímer que constitueix l’essència de l’esdeveniment. La pintura de Wenceslau Font, Wencs, està inserida en el procés històric i social de la més estricta contemporaneïtat a partir de referents històrics propers en el temps i compartits amb el públic. La situació política a Catalunya en els anys més recents, el persistent drama de la immigració i dels refugiats, la qüestió medio-ambiental o la societat sacsejada per la pandèmia del covid són el punt de partida d’unes imatges sorgides d’un acurat procés de sintetització, en les quals les referències al paisatge i a la natura són una constant, així com les referències simbòliques (els peixos, les petxines, les gotes, etc.). Wencs concep la seva pintura amb una voluntat objectual, amb objectes i materials afegits que sovint han estat trobats i que es mostren envellits pel pas del temps i l’acció de la intempèrie o la intervenció de l’artista. El gruix matèric, l’addició dels objectes i la pinzellada donen a la seva creació una característica tridimensionalitat. Utilitza una gran diversitat de materials: llaunes, plom, closques de petxines, filferro, fragments de taulons, branques, formigó, agulles, guix i el vidre, sense oblidar, la pintura acrílica i el vernís. D’aquesta manera el dibuix, la pinzellada i els materials determinen una superfície pictòrica caracteritzada per la potència i, alhora, per la suavitat, per la contundència i per la subtilitat. Segons l’etapa predomina cromàticament el vernís i les seves tonalitats, el blanc o el rovell. La línia de l’horitzó esdevé l’eix privilegiat que estructura cadascuna de les peces, ja que ordena l’espai pictòric i equilibra la composició, atorgant ordre i coherència tant a cada obra concreta com al conjunt de l’exposició.
Miquel Bardagil
Crític d’art
